EGURRA
Cia Oriol Escursell

Egurra, fusta en euskera, és la mare de la txalaparta i del ball de bastons. Aquesta peça vol ser precisament una revisió del ball de bastons, una visió particular sobre aquesta dansa tradicional i una reivindicació de la contemporaneïtat de la cultura popular. Egurra és una proposta que situa el ball de bastons a la base del llenguatge escènic i que utilitza la txalaparta com a base sonora de la peça. Al 2016 va guanyar la primera edició del Premi Delfí Colomé de creació i producció en dansa d’arrel tradicional. El jurat en va destacar la participació de diferents disciplines artístiques com la dansa, la música i el circ, i la utilització d’elements tradicionals. Al Sismògraf d’enguany s’hi podrà veure un tastet d’Egurra, una peça que s’estrenarà oficialment durant el Festival Ésdansa de Les Preses.

Intèrprets: Olga Lladó, Endika Salazar, Eneritz Zeberio, Oriol Escursell, Kolpez Txalaparta. Disseny gràfic: Laura Gómez

Amb el suport de: El Graner, Festival Sismògraf, Fira Mediterrània, Festival Ésdansa, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Federació d’Ateneus de Catalunya 

U an Mi
Lali Ayguadé

U an MI és el títol provisional del segon treball de llarga durada de Lali Ayguadé després de Kokoro. La seva estrena està prevista pel novembre de 2017 en el marc del Temporada Alta de Girona. Amb el pretext d’un funeral, U an MI vol parlar del comportament de les persones davant de fets irreversibles, d’accions inevitables que no sabem com enfrontar. D’emocions maquillades per la convenció, d’aquelles intimitats exposades forçosament a la col·lectivitat. De com mirem als demés i de com ens veuen els altres. D’allò privat i allò social, d’allò personal i allò públic. Un espectacle sobre la singularitat, la fantasia, la imaginació, el consol espiritual, les trampes de la memòria i la relació entre els records i la mort… Sobre l’oblit i el destí i la nostra dissort, el camí cap a la mort. Això promet.

 Equip artístic: Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Marlene Rostaing, Diego Sinniger de Salas, Jordi Oriol
Música: Josep Baldomà
Disseny de llums: Fabiana Piccoli
Escenografia: Xesca Salvà
Producció: Elclimamola

Coproducció de: Mercat de les Flors, Temporada Alta
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya
Amb la col∙laboració de: Festival Sismògraf, Nunart, El Graner-Centre de Creació

Cuculand Souvenir
Roberto Olivan Performing Arts

Quan s’estreni al Festival Sismògraf 2018, Cuculand souvenirs haurà crescut i s’haurà convertit en una peça de gran format: dansa, circ contemporani i musica en directe. A l’edició d’enguany del festival s’hi podrà veure una petita mostra d’aquest espectacle de Roberto Olivan que està en ple procés de creació i que tracta sobre el moment caòtic i de confusió en què ens ha tocat viure. Un context que podríem definir com cuculand, concepte que explicaria la sensació de viure en una mena de terra de bojos. Una terra on tot està estipulat, reglat, normalitzat, controlat, vigilat i, paradoxalment, desequilibrat. Estem envoltats per una monotonia frenètica que ja pràcticament no ens aporta res, com els souvenirs que comprem en un viatge i que mai no representen l’autèntica essència del lloc. L’escenari és desèrtic, desolador, però ja ha arribat l’hora de la reconstrucció.

Concepte i direcció: Roberto Olivan
Direcció musical i creació: Laurent Delforge
Col·laboració amb la creació musical i interpretació: Simon Thierrée, MP4 Quartett
Dramatúrgia: Joaquim Noguero
Disseny de so: Laurent Delforge
Escenografia, vestuari i espai escènic: Silvia Delagneau
Fotografia i vídeo: Vèrtex Comunicació
Producció i comunicació: Vèrtex Comunicació
Producció executiva: Roberto Olivan Performing Arts, DROM-Carmina Escardó
Management: Carmina Escardó

Una coproducció de: Roberto Olivan Performing Arts, Festival Deltebre Dansa, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Teatre Nacional de Catalunya, Festival Sismògraf
Amb el suport de: ATRIUM Viladecans

C.O.S.
Vero Cendoya

C.O.S és un espectacle de la coreògrafa Vero Cendoya que posa el focus en la situació de les persones refugiades a Grècia. Després de la seva estada com a voluntària en diversos camps de refugiats de la zona de Tessalònica, Vero Cendoya inicia un projecte centrat en la recerca d’un llenguatge escènic que permeti la interacció entre realitat i ficció, entre el teatre documental i el llenguatge del moviment. C.O.S vol ser una reflexió sobre el fet de no poder governar el propi destí, sobre la capacitat i la incapacitat de les persones a l’hora de prendre decisions, sobre com la sort i les vides de milers de persones poden dependre de les decisions d’una minoria. C.O.S és una denúncia de la situació dels milers de refugiats bloquejats als camps de Grècia, un espectacle que posa el focus en l’aspecte més humà del conflicte, en les vides i els cossos que s’oculten rere les dades i les xifres que sempre acompanyen aquests fets històrics.

Creació: Vero Cendoya
Creació musical: Adele Madau
Interpretació: Amer Kabbani (Síria), Linn Johanson (Suècia), Pepo Blasco (Catalunya), Veronica Cendoya (Catalunya) i 10 ballarins voluntaris de les ciutats on es realitzi l’espectacle.
Interpretació musical en directe: Adele Madau (Itàlia), Khaled Suleyman (veu, Síria), Ahmed Kabal (percussió, Síria), Radjet Amal (instruments tradicionals siris, Síria)
Assessorament en dramatúrgia: Marta Galán
Assistència de direcció: Xaro Campo
Escenografia i il·luminació: Silvya Kuchinow
Vestuari: Myriam Ibañez
Producció: Isabel Besset
Administració: Joan Fabregat
Managment: Fani Benages