Resum del segon dia del Sismògraf 2016

02.04.2016

El Sismògraf és un festival de contrastos on tot hi té cabuda i aquest divendres ha quedat novament demostrat. Al matí, les jornades professionals han deixat clar que aquí s'hi ve a aprendre, amb tallers per millorar en els diversos camps culturals. A la tarda, els espectacles han pres el protagonisme amb una agenda atapeïda que omplert de dansa, places, sales i carrers de la ciutat. Cesc Gelabert donava aquest divendres el tret de sortida a les activitats pensades pels professionals amb una classe magistral pensada expressament pels gestors culturals. A finals del matí, Gelabert n'oferia una altra pels professionals de la salut. La inauguració oficial de les jornades no ha arribat fins a les 11, quan el conseller de Cultura, Santi Vila, obria la sessió i ho aprofitava per anunciar la creació del premi Delfí Colomé de suport a la creació de la dansa tradicional. Per cert, el Sismògraf ha captivat al conseller, que a la nit es va tornar a deixar veure d'incògnit entre el públic, aquest cop sense els formalismes de les visites institucionals. caption id="attachment_16772" align="alignnone" width="669"Inauguració de les jornades professionals del Sismògraf 2016. Foto: Martí Albesa Inauguració de les jornades professionals del Sismògraf 2016. Foto: Martí Albesa/caption Del primer dia de jornades també en queda un col·loqui sobre la confecció de programes de mà i una demostració de dansa tuitejada, a càrrec de l'arquitecte Miquel del Pozo. El tuitaire ha escollit Siena, de la Veronal, per protagonitzar una sessió comentada de Mirar l'Art amb 140 caràcters. Què millor que agafar forces amb un bon plat d'escudella i carn d'olla. La sessió ha servit també per conèixer diverses propostes que actualment comencen a caminar i que es podran descobrir al Sismògraf del 2017. Els artistes han demanat el suport dels programadors perquè puguin veure la llum. Si es vol fer tirar avall el dinar un bon consell és moure's i molt. D'oportunitats no n'han faltat. Camut Band ha omplert de gom a gom la plaça Major per veure l'espectacle Entre Peus i mans. Claqué, percussió i uns tambors gegants han deixat al públic bocabadat. Encara amb el ritme dins el cos, la Fundació Collado - Van Hoestenberghe ha provocat una catàrsi col·lectiva per partida doble. Si sabes lo que hay és un alliberament d'adrenalina per foragitar tota mena de tensions. Una revolució quotidiana reivindicant el nostre lloc a l'espai. I per si encara hi havia algú que no s'havia mogut prou, Quim Bigas ha decidit posar-hi remei i demostrar a tothom que sap fer coses que molen, i molt. Guanyador de la Caravana de Tràilers del Sismògraf 2015, el seu espectacle s'ha posat el públic a la butxada des del primer minut. caption id="attachment_16773" align="alignnone" width="669"'Molar', de Quim Bigas, al Sismògraf 2016. Foto: Martí Albesa 'Molar', de Quim Bigas, al Sismògraf 2016. Foto: Martí Albesa/caption El dia ha acabat amb una altra estrena, l'Eden Club d'Inés Boza i Giulia Valle. La directora de SenZaTeMPo i la contrabaixista han creat una història que passa en una sala de ball, quan marxen les parelles de jubilats. Les misèries humanes, els amors i els desamors afloren quan a l'espai afluixa l'activitat. Per si tots aquests ingredients no fossin prou, des d'aquest divendres a tres quarts de set de la tarda Ada Vilaró està asseguda al capdamunt del Firal. Desproveïda de qualsevol objecte, tot el que necessita ho demana a través d'unes pissarres de guix i el públic li ho proporciona. A més, diversos col·lectius de la ciutat han organitzat muntatges per fer-li l'estada més amena. Aquest divendres també Regina Fiz s'ha tornat a passejar vestida d'unicorn pels carrers d'Olot i s'ha obert l'espai Up-Ducció, una zona de ball per triar el vinil ideal per cadascú. La nit, com no podia ser d'altra manera, ha acabat a altes hores al Sismobar. Artistes, professionals i públic en general espremen fins l'última gota del Sismògraf 2016.