Sismògraf 2015, dia 1
Sismògraf 2015, dia 1
25.04.2015
Sismògraf va començar amb força divendres 24 d’abril, amb un matí dedicat sobretot al centenar de professionals d’arts escèniques i biblioteques convidats, però també obert al públic general que s’acostava als espectacles oferts durant les primeres hores del festival. A la tarda, Sismògraf va entrar de ple en el paper de festa de la dansa, i Olot es va omplir de propostes de carrer i de sala, de formats i estils diferents, fins ben entrada la matinada. Mireu-vos totes les fotos aquí.
Olot és una ciutat mitjana, on tots ens tenim força vistos, i el desembarcament d’un centenar de creadors i programadors d’arts escèniques, així com d’una trentena de bibliotecàries, es nota. A banda de l’omnipresent #blausismògraf de cartells, cotxes encastats, esferes voladores i cabines de dansa, els carrers traspuaven un ambient d’excitació que no és habitual un divendres qualsevol al matí. Professionals engrescats, membres l’organització de Sismògraf fent corredisses, bibliotecàries decidides, olotins encuriosits, grupets de ballarins glamurosos: tot aquest moviment de personatges va fer que des de bon matí Olot no fos ja una ciutat que acollia un festival, sinó que Olot es va transformar en EL festival.
Convertits tots a la religió sismografera, durant el matí vam poder gaudir de l’inimitable Toni Jodar explicant la seva particular versió de la dansa a Catalunya a partir dels vuitanta, les cinc coreografies de Balla’m un llibre a la Biblioteca Marià Vayreda, una ullada de Sol Picó i el projecte WW (WeWomen) i un tastet dels Capricis d’Àngels Margarit.
caption id="attachment_12706" align="alignleft" width="300"
(c) Martí Albesa per a Sismògraf/caption
La pausa de dinar va ser curta, perquè a les quatre ja tornàvem a ser a La Carbonera, transformada en centre neuràlgic dels professionals del festival, així com en el pop-up bar on tots volem ser vistos. Allà, Kulbik i DanSAT! ens van explicar els seus projectes, i després, la dispersió: els més previsors, a la Ballarina de Sonia Gómez i a Cherepaka d’Andréane Leclerc –tots dos espectacles, exhaurits de fa dies–, els més relaxats, a gaudir de les propostes de carrer de la tarda: la barreja de dansa i circ de Giradanza a la plaça Major, l’ambient de la qual va recordar les millors tardes del popular èxit estiuenc Circ a les places, i la potència interpretativa de CobosMika a la plaça de la Pia Almoina, també amb un ple absolut.
Després d’un mos ràpid per afrontar l’última tongada d’espectacles del dia, ja hi tornàvem a ser: l’aglomeració davant del Teatre per veure els Capricis d’Àngels Margarit era una declaració d’intencions: volem dansa, i encara no n’hem fet prou. Les tres últimes propostes de la nit es mereixerien una crònica per separat cadascuna: Sabine Dahrendorf Danza va fer-nos voltar per l’Hospici amb un espectacle de gran plasticitat que barrejava llum, aigua, dansa i poesia; com és habitual en les seves propostes, Roger Bernat va convertir públic en intèrprets, i, després d’un intens dia com a espectadors, vam acabar ballant tots al Firal i creant la nostra pròpia coreografia al so de La consagració de la primavera. L’última parada, l’espectacle canalla de Mauricio González, Wakefield Poole, una inclassificable barreja de porno i dansa clàssica revisitada per González, que no va deixar ningú indiferent. I després de González, amb l’ambient ja ben caldejat, copes, converses i mojitos a La Carbonera, el nou pop-up bar, sismobar, cool-place-to-be, fins a altes hores de la matinada.
Avui dissabte, més. Seguiu-nos a @sismografolot per no perdre-us cap novetat! Fotos, vídeos i cròniques, durant tot el festival! Més informació a www.sismografolot.cat.
(c) Martí Albesa per a Sismògraf/caption
La pausa de dinar va ser curta, perquè a les quatre ja tornàvem a ser a La Carbonera, transformada en centre neuràlgic dels professionals del festival, així com en el pop-up bar on tots volem ser vistos. Allà, Kulbik i DanSAT! ens van explicar els seus projectes, i després, la dispersió: els més previsors, a la Ballarina de Sonia Gómez i a Cherepaka d’Andréane Leclerc –tots dos espectacles, exhaurits de fa dies–, els més relaxats, a gaudir de les propostes de carrer de la tarda: la barreja de dansa i circ de Giradanza a la plaça Major, l’ambient de la qual va recordar les millors tardes del popular èxit estiuenc Circ a les places, i la potència interpretativa de CobosMika a la plaça de la Pia Almoina, també amb un ple absolut.
Després d’un mos ràpid per afrontar l’última tongada d’espectacles del dia, ja hi tornàvem a ser: l’aglomeració davant del Teatre per veure els Capricis d’Àngels Margarit era una declaració d’intencions: volem dansa, i encara no n’hem fet prou. Les tres últimes propostes de la nit es mereixerien una crònica per separat cadascuna: Sabine Dahrendorf Danza va fer-nos voltar per l’Hospici amb un espectacle de gran plasticitat que barrejava llum, aigua, dansa i poesia; com és habitual en les seves propostes, Roger Bernat va convertir públic en intèrprets, i, després d’un intens dia com a espectadors, vam acabar ballant tots al Firal i creant la nostra pròpia coreografia al so de La consagració de la primavera. L’última parada, l’espectacle canalla de Mauricio González, Wakefield Poole, una inclassificable barreja de porno i dansa clàssica revisitada per González, que no va deixar ningú indiferent. I després de González, amb l’ambient ja ben caldejat, copes, converses i mojitos a La Carbonera, el nou pop-up bar, sismobar, cool-place-to-be, fins a altes hores de la matinada.
Avui dissabte, més. Seguiu-nos a @sismografolot per no perdre-us cap novetat! Fotos, vídeos i cròniques, durant tot el festival! Més informació a www.sismografolot.cat. 
