Lipi Hernández

 

Sóc ballarina, docent i observadora del cos. Quan penso en la dansa imagino cossos que superen els límits de la seva pròpia figura; cossos que s’abraonen a l’espai, cossos que es mediten en moviment, que es desborden, que s’excedeixen.

Recentment estic presentant DATA: síntesis de tots els meus estudis i observacions sobre l’acte de ballar. Presentar DATA és acostar-me al final d’un cicle d’investigació que enceto amb l’única idea d’aprendre a mirar i observar la meva pràctica.

Estic interessada en explorar la idea del grup, de l’instint de la forma, del conjunt com a multiplicació de la unitat, com a llei d’allò altre. El grup és una orientació cap a allò altre, una invitació a mirar l’entorn més proper; atrevir-se a mirar i atendre, escoltar, copsar els nostres, els similars, i apropiar-nos dels altres. Ser els altres, ser allò altre, aquest és el principal repte dels cossos entregats al grup.