Un tast del que hauria estat el Sismògraf 2020

26.04.2020

Si no hi hagués un virus escampat arreu del món, aquests dies hauríem celebrat el Sismògraf i Olot s'hauria omplert de dansa. Aquesta previsió no ha pogut ser i ens hem quedat a casa. Tot i així, us mostrem un petit tast del que hauríem vist aquests dies. BALLA’M UN LLIBRE Balla’m un llibre és un projecte impulsat per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya amb la col.laboració del Servei de Biblioteques i del festival Sismògraf. En l’edició del 2015 del festival, es van podem veure molts d’aquests llibres a la Biblioteca Marià Vayreda. Avui, Sant Jordi i al mateix temps el primer dia del que hauria estat Sismògraf 2020, us volem proposar aquestes lectures coreografiades, aquestes peces que fusionen dansa i literatura. Esprem poder veure les peces el 24 d’octubre de 2020: Olor de menta, amb La Súbita, i LO.LI.TA. amb La Taimada https://www.youtube.com/watch?v=lblWfVCRaIs FRAGMENT DE P9, DE LA COMPANYIA DE DANSA INCLUSIVA CORART. Coreografia: Eva Durban Vídeo: Tito Rey Intèrprets: Rita i Juanjo Juanjo Tirado, ballarí i coreògraf de la companyia internacional Franctis, havia de presentar la seva peça La Maestra al Sismògraf 2020. Us presentem un fragment de vídeo de l’espectacle P9, estrenat a Olot a finals del 2019, on Juanjo (ex alumne de l’Eva Durban), va participar, ballant amb la Rita, en un duet emocionant que connecta amb una de les línies programàtiques del que hauria estat el Sismo20, la responsabilitat social: envers els artistes, envers els col.lectius vulnerables, envers el teixit local, envers les connexions internacionals.   TEASER DE MASS-BLOOM EXPLORATIONS, DE LA COMPANYIA DANESA RECOIL PERFORMANCE GROUP. Coreografia: Tina Tarpgaard Intèrpret: Hilde I. Sandvold Mass forma part d’una trilogia on la companyia es proposa interrogar-se sobre la identitat humana confrontant-se a d’altres essers vius, essent crítics amb la herència cultural que ens mostra sempre com a ésser superiors. Ens proposen qüestionar-nos sobre la idea de poder satisfer les nostres necessitats sense deixar empremtes i també estar obert a biologies i processos biològics que fan allò i van allà on els nostres cossos no poden, la qual cosa ens situa en els límits d’allò humà i els vast potencial de vida que hi ha fora d’aquests. La idea de sostenibilitat en les arts escèniques, com a pràctica de gestió i com a argument artístic, impulsava una de les línies programàtiques del Sismo20. https://vimeo.com/264048110 ESTRENA DE LA PEÇA DE VÍDEO CREADA ESPECIALMENT PER SISMÒGRAF: STREET PANTONE 325C Coreografia i interpretació: Gilles Viandier Amb la idea d’utilitzar els mínims recursos, la tela transporta símbols, necessitats humanes (roba, abric, cortina, catifa, potencial i valor de l'aigua ...), referències estètiques (cortines clàssiques, banderes, plecs, land art de Christo i Jeanne-Claude ...) i inspiracions arquitectòniques. Com a vector nòmada i dinàmic, tant d’enllaç com de frontera, desafia l’artifici, metamorfosant la realitat i el paisatge, convertint-se en pinzell, espectre, actor o leitmotiv d’una historieta, convertint-se en permeable a situacions, viatges, inventa partitures. , des ritmes i estats del dia. Avui diumenge, seriem al Parc Nou, gaudint de dansa en el paisatge. Gilles, amb aquest peça, obre un temps i un espai singulars per a una representació coreogràfica on el cos compromès aprofita el lloc dibuixant dinàmiques i evocant múltiples simbologies. https://www.youtube.com/watch?v=nLc5Hd5RVuY