UN PEU DAVANT L'ALTRE
DOLÇA LAFARQUE I MAURICIO SIERRA
Un peu davant l’altre is a travelling and auditory experience based on a fragmented sound file that tracks memory. An action that involves the discovery and construction of the environment that Sismògraf occupied between 2009 and 2020. What mark does the memory of live arts leave? Can its mark be mapped and plotted on the territory? Sismògraf’s artists and audiences talk to us and accompany us in the search for the festival’s memory.
Dolça Lafarque and Mauricio Sierra met in the Master’s Degree in Theatre Studies. They shared a curiosity for those artistic interventions related to the arts of movement that burst into public spaces and engage in dialogue with them. Dolça Lafarque is an art historian and guide, accustomed to wandering and experiencing places, accompanying the visitor’s experience. Mauricio Sierra is an actor and director with an interest in contemporary performing arts languages.
Creation: Dolça Lafarque and Mauricio Sierra / Photography: Juan Pablo Velásquez / Sound design: Zinkman / Production assistance: Keta Capdevila / With the testimonies of: Guille Vidal-Ribas, Aina Lanas, Cecilia Colacrai, Inés Boza, Quim Bigas, Artistas Salchichas, Vero Cendoya, Lali Ayguadé, Neilor Moreno, Stephane Levy, Ester Vendrell, Sarah Anglada, Roberto Fratini, Roger Bernat, Àngels Margarit and Xevi Dorca
Rastrejant les places
Aquest recorregut comença al Pati de l’Hospici.
L’edifici acull el Museu de la Garrotxa (si no l’heu visitat us el recomanem)
Recomanem:
- Portar unes monedes per si t’entren ganes d’un croissant de xocolata, una cervesa o una terrina d'allioli.
- Portar una peça de roba groga.
- Portar un caramel de menta... Per si has menjat allioli.
Rastrejant el Firal
Aquest recorregut comença:
- Davant La Carbonera
- Davant d’un banc que té sempre els llums encesos i “que no els apaga ni que hi hagi l’apagon del segle”
- Una plaça que s'anomenava Plaça del Teatre
- Plaça U d’Octubre
- Totes les anteriors
Recomanem:
- Et suggerim portar un paraigües d’acompanyant, que no sigui pesat i que t’agradi molt. No és tan difícil que això passi a Olot.
Rastrejant el Volcà
Aquest recorregut comença entre vius i morts, al Pàrquing del Cementiri d’Olot. Al pàrquing ben bé tampoc, sinó a la gredera, que queda just darrera el cementiri.
Recomanem:
Aquest passeig ha d’incloure dues de les següents opcions:
- Anar al lavabo abans de començar.
- Utilitzar talons molt alts: diguéssim d’uns 16 cm.
- Portar aigua per beure.
NOTA: Si algun dels recorreguts t’ha despertat la memòria sobre el Sismo i tens ganes de compartir-la, envia’ns records auditius o escrits a rastrejant@gmail.com
