21 d'abril de 2018

L’itinerari professional ha marcat l’inici del segon dia del Sismògraf 2018. El divendres arrencava amb la classe magistral de Los Moñekos, que donava pas a les diferents mirades sobre el món de la dansa. Ester Vendrell analitzava l’estat de la qüestió del sector, que assegura que ha viscut un vertader terratrèmol. “Dues terceres parts de les propostes són solos o duos”, reflexionava Vendrell, posant èmfasi en la precaritat del sector. Tot seguit, Júlia Bertran analitzava la dansa des d’una perspectiva de gènere. “El femení de cos no és cosa” sentenciava Bertran. L’última de les mirades ha estat una mirada ballada. Quim Bigas ha recreat les fotos i vídeos dels principals espectacles de les darreres tres edicions del Sismògraf.

El matí del divendres ha continuat amb dues maquetes d’espectacles que encara estan en fase de creació. Per una banda, s’ha pogut veure un petit tast de Pilar de dos ballat, l’espectacle de Clàudia Gómez i Raquel Viñuales que va guanyar el premi Delfí Colomé 2017 i que s’estrenarà al festival Ésdansa. També s’ha vist un fragment d’Hippos, un espectacle de Zum Zum Teatre que ha arrencat les rialles dels espectadors.

A la tarda, havent dinat, deu ballarins i deu programadors han pujat a l’autocar de GRUA que els ha portat al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on han tingut una experiència única. Tot seguit, a la plaça Major, els ballarins francesos de la Compagine Didier Théron han ballat a dins d’uns cossos inflats. L’espai ha estrenat una grada de grans dimensions per veure bé els diferents espectacles que hi passen.

El Sismògraf ha convertit l’arena de la plaça de braus en un espai de dansa que ha acollit l’estrena del Mol·leculari, de Lipi Hernández. Un espectacle central, amb públic als quatre costats, per reflexionar sobre l’individu i el grup. La següent estrena ha estat la de la companyia de Vero Cendoya, que ha transformat el pàrquing del Consell Comarcal de la Garrotxa l’escenari d’un espectacle sobre totes aquelles persones que busquen refugi, amb un gos entre l’elenc de ballarins. Al muntatge, amb música en directe, no hi ha faltat les cassolades ni les manifestacions de rebuig a la gestió que fa Europa d’aquest drama humanitari.

L’última estrena del dia ha estat el Cuculand Souvenir de Roberto Olivan. L’espectacle, inclòs dins l’Erupció de Circ Coreografiat, ha omplert a vessar el Teatre Principal d’Olot per veure unes acrobàcies espectaculars que deixaven el públic amb la boca ben oberta. Prova d’això han estat els aplaudiments en diversos moments del muntatge i el llarg aplaudiment final. La nit ha acabat, com ja va essent tradicional, ballant i fent-la petar al Sismobar.