Resum del tercer dia del Sismògraf 2016

Dissabte és, de llarg, el dia que més espectacles hi ha dins la programació del Festival Sismògraf 2016. Dansa per nadons, dansa al carrer, dansa urbana, dansa acrobàtica, vídeo-dansa, dansa i esport,...dansa en totes les seves vessants. El dia havia de començar buscant vida a l'univers de la mà dels Hello Earth, però el mal temps va obligar a suspendre la sessió del matí. Això sí, un grup de 30 afortunats van poder gaudir del muntatge a la tarda. És tot tan secret, ni tan sols es pot dir el lloc on transcorre l'acció i es recull el públic a l'estació d'autobusos d'Olot, que l'únic que us podem explicar és que l'objectiu és connectar-se amb la natura i convertir-se en un sol ser. Se us acut un lloc millor on representar una adaptació de Siena, que a l'interior del Museu de la Garrotxa? La Veronal va oferir un petit tastet de l'espectacle de sala entremig de quadres de Berga i Boix, Vayreda i amb La Càrrega com a teló de fons. A la nit, el teatre ple fins a dalt de tot per veure la versió de sala. Només el Sismògraf podria exhaurir entrades de dansa contemporània a la mateixa hora que es disputava el Barça-Madrid. En sortir ningú es penedia de no haver escollit el futbol i expressaven la més sincera admiració per un treball a qui a més d'un havia deixat sense paraules. Tornant al migdia, Laila Tafur s'ha proclamat la vencedora de la Caravana de Tràilers 2016. Sis versions de cinc minuts d'un espectacle més llarg de dansa contemporània. El públic és sobirà i vota quin li ha agradat més. El guanyador, en aquest cas Monstruo, es programarà tot sencer l'any vinent a Olot. El mestre de cerimònies resumia l'experiment de manera clara: "Enlloc de fer un PowerPoint volem que s'expressin en el seu medi: una sala de teatre o una plaça". A la tarda, dansa i esport s'unien per veure una exhibició de natació sincronitzada. Les noies del Sincro Mataró mostraven alguns dels balls que estan preparant pels propers campionats de l'estiu. La graderia del Club Natació Olot quedava petita per veure en directe les joves sirenes catalanes. caption id="attachment_17077" align="alignnone" width="669" Exhibició de Sincro Mataró al Sismògraf. Foto: Martí Albesa/caption Hip hop de diversos estils tenia una cita al Sismohop de la plaça Major. Milers de persones contemplaven algunes de les diverses actuacions que es van anar succeint. Mentrestant, uns metres més enllà, Quim Bigas tornava a oferir una demostració de Molar, l'espectacle guanyador de la Caravana de Tràilers del 2015, que divendres al vespre ja es va poder veure al Sismògraf. Barrejar flamenc i dansa contemporània és possible i combina perfectament. Ho sap prou bé Albert Quesada, que omplia la sala Torín amb el seu Undostresundos. Dos ballarins i posicions impossibles a ulls dels profans. A l'exterior, tot just sortint del muntatge de Quesada, Lali Ayguadé i Julian Sicard es buscaven mútuament a De camino al otro. El missatge és que cal avançar malgrat les adversitats. caption id="attachment_17078" align="alignnone" width="669" Lali Ayguadé i Julian Sicard, al Sismògraf 2016. Foto: Martí Albesa/caption En paral·lel a tot això, l'activitat bullia als carrers d'Olot. La dona del Sac es va passejar al matí i a la tarda arrossegant 100 quilos de sorra. Alumnes de l'Institut del Teatre oferien diverses actuacions de Cinc Minuts de Dansa, durant tot el dia. A més, Ada Vilaró completava el seu repte d'estar 24 hores asseguda al capdamunt del Firal. La part més dura va ser a la nit quan va començar a ploure, va reconèixer en recuperar les seves partinences. A la nit, els francesos Bivouac posaven en tensió el nombrós públic congregat a la Plaça de Braus. Les seves acrobàcies deixaven amb la boca oberta als espectadors. Música i coreografia es combinen a la perfecció a A Corps Perdus. caption id="attachment_17079" align="alignnone" width="669" Bivouac fa les seves acrobàcies al Sismògraf 2016. Foto: Martí Albesa/caption I dissabte sí, les estrelles brillaven al cel de Batet de la Serra i Moviment Lantana podia estrenar Espheres, que divendres es va haver de suspendre a causa de la pluja. Els espectadors veien el cel per partida doble: als seus caps i en unes projeccions als arbres i façanes. La companyia s'encarregava de ballar la melodia dels astres. Els més petits de 0 a 3 anys també van tenir el seu moment a Aupapá, un espectacle que es va poder veure tant al matí com a la tarda al saló de descans del Teatre Principal. Ahir també es podia tornar a veure les vídeo-danses Anaga i You Will Fall Again. I un mirall es va palplantar a davant de Sant Esteve, convidant els passejants a ballar al seu davant. Per acabar el dia de manera rodona, res millor que posar el punt i final a la nit ballant al Sismobar.