Carta d'un espectador als professionals de la dansa

Carta d'un espectador als professionals de la dansa
11.03.2016
Això és un S.O.S.
Jo era bàsicament un "teatrero" d'aquells que, quan en un festival de "teatre" hi colaven una peça de dansa, s'emprenyava. Em queixava del que considerava intrusisme i greuge comparatiu, atès que en els festivals de dansa no hi programaven Shakespeare. Anava a la funció (s’hi havia d’anar...) amb una predisposició, gens honesta, a la crítica. Havia vist ballet. Però allò era una altra cosa. El que em colaven als festivals era modern. Pitjor: contemporani.
Per sort no em van fer cas. M'hi vaig anar acostumant i ara no entendria un Festival d'Arts Escèniques (ara se'n diuen així, tots n’hem après) sense una dosi important de dansa.
Aquesta evolució va ser complicada. El primer problema que vaig tenir és que no entenia el que passava en escena:
- Al teatre s'entén quasi tot...Per què la dansa no pot ser igual?
- Som més exigents. Algunes de les coses que ens van emocionar en els anys 70 i 80, si no ho analitzéssim amb perspectiva històrica, ara ens avergonyirien. Els artistes i nosaltres hem crescut plegats.
- Els cursos són per a professionals.
- La bibliografia, que no es "història de la dansa", em fa la impressió que busca més el lluïment acadèmic que la divulgació.
- ... i tot i que hi ha activitats (cada dia més i millors) que intenten donar una mica de llum a aquest món, aparentment tan críptic, són quatre i potser no tenen els mitjans desitjats.
- Dignes d’un programa de mà: "vectors espai-temporals", "recerca de nous llenguatges"... Aquelles coses que a força de repetir-les tothom, vinguin a tomb o no, estan tan gastades, que fa anys que volen dir ben poca cosa. Hi ha moltes propostes que amb el mateix programa de mà farien el fet.
- La dansa és com un llibre en blanc. L'espectador l'ha d’acabar d'escriure. No volem un públic que només segui a la butaca i miri. El públic ha de posar de la seva part.
- Quan mires un quadre de Kandinski, també t'agrada i no saps perquè. La dansa és igual. Per què intentes entendre-la?
- Ja li he donat prou oportunitats a la dansa. Ni una més.
- Per què el públic de dansa contemporània és tan endogàmic? Especialment en espais petits.
- És un art per a minories? Volem que ho sigui?
- S’ha fet alguna cosa malament? Què no s’ha fet?
- Amb la dansa s’hi atreveix tothom. Algun beneit pot creure, després de veure una croqueta de la A.T. de K., que això ho pot fer qualsevol?
- És a dir, que la Pina Bausch va fracassar durant 10 anys.