Escalada a Sadernes, bicicletes per la ciutat i una rua performativa en el tercer dia de festival

Arriba el tercer dia del festival i el més carregat de programació. Hem matinat de valent per arribar fins al Castell Sespasa a Sadernes. En aquest espai natural privilegiat hem gaudit de Timeless Streams. Whispers of Earth de la coreògrafa noruega Helle Siljeholm, una combinació d’escalada i coreografia en un paisatge imponent com és l’Alta Garrotxa, amb grans penya-segats. Mentre sortia el sol, l’obra ha convidat al públic a caminar i contemplar els intèrprets-escaladors penjant de les parets verticals que envoltaven el camí. 

Mentrestant, i malgrat l'amenaça de pluja, a l’Antiga estació de tren d’Olot ha començat l’itinerari en bici. A cavall de bicicletes, el públic ha seguit un recorregut que ha comptat amb tres aturades fins al centre de la ciutat per gaudir de tres propostes artístiques: Land Empathy de Richard Chappel Dance, Un baile Ceibe de Fran Sieira i The Price of Bricks d’Ahmad Mallah i Rebecca Lillich / Krüger. La primera i la tercera peça les hem pogut tornar a veure a la tarda al centre de la ciutat sota la pluja.

Durant tot el dia, curiosos s’han acostat a la Sala d'assaig del Teatre Principal per formar part d’AHNI de les Hermanas Picohueso, una instal·lació interactiva dirigida a infants i adults on cadascú hi tenia el seu rol. Adults per una banda i infants per l’altra, cadascú ha emprès el seu viatge i els infants han intentat salvar els adults que estaven a punt de perdre el seu cos i no poder-lo recuperar. 

Durant el dia d’avui també s’ha pogut veure Yo no tengo nombre / I have no name d’El Conde de Torrefiel al Cràter del Volcà Montsacopa, una peça que ens ha convidat a escoltar les paraules que la terra i la natura tenen a dir-nos. 

A la tarda d’aquest dissabte de Sismògraf estàvem tots convocats a manifestar-nos. Natura Centrum Est, la rua-acció de Marcel·lí Antúnez, ha ocupat l'Hospici per reflexionar sobre la relació entre la societat i la natura en un moment d’emergència climàtica com és l’actual. En aquesta rua hi ha participat tothom: entitats, escoles, col·lectius, institucions, artistes locals i les persones que el mateix matí han assistit al taller per crear pancartes. Després de transitar de la civilització a la salvatgia, hem vist les ballarines de Sol Picó per interpretar Lastre, un viatge introspectiu, un ritual que ha portat la ballarina cap a les parts més profundes de la seva ànima. 

La nit del dissabte ha acabat amb un clàssic del festival: la Sismoparty a la Sala El Torín. Josep Xortó i The Congosound DJ’s s’han encarregat d’amenitzar aquesta festa on artistes, públic i programadors s’hi han combregat per celebrar plegats l’última nit de festival.