Danses urbanes, comunitàries, literàries i musicals en un nou Sismodansa

Hem estrenat la programació amb una Conferència sobre danses urbanes a càrrec de Guille Vidal-Ribas i Àlvar Marcos al Teatre Principal d’Olot, en una sessió reservada per a estudiants acompanyats de jubilats i majors de 65 al primer pis del Teatre. Els dos ballarins han ofert una conferència ballada combinant música, audiovisuals, paraula i moviment en viu per explicar les danses urbanes en totes les seves dimensions. 

El segon dia de Sismodansa hem gaudit de l’estrena del documental Ballar la Garrotxa, el documental de Martí Albesa i Lo Relacional, una iniciativa que explora la potència del ball, la festa i l’espai públic per teixir comunitat. El projecte, realitzat durant el 2024, ha permès recuperar memòries individuals i col·lectives i els espais de trobada i de celebració i dels vincles comunitaris que s’hi creen. 

Sortint de la Biblioteca, ens hem dirigit cap a la Plaça Móra on ens hi esperava Que et fessis vella tu / sí que em faria escopir sang de Lafonte Cia, una proposta de dansa contemporània inspirada en el món interior del poeta Gabriel Ferrater. Aquest duet de dansa naixia d’un repte: el de traspassar una obra literària al llenguatge de la dansa. I podem dir que ho han ben aconseguit, endinsant-se, a través de la seva coreografia, en la personalitat de l’autor, la seva sensibilitat i el seu gran conflicte amb les dones i el pas del temps. 

Finalment, el dimecres 30 d’abril hem acomiadat el Sismodansa amb dues propostes ben interessants. El Firal Petit s’ha omplert de gent per assistir a la representació de Flip de Marta Izquierdo Muñoz i Lodudo Producción, un solo de dansa sobre patins que ha volgut ser un homenatge a Éric Martin, un destacat ballarí contemporani i antic patinador artístic que va patir una greu lesió que va estroncar els seus somnis. Després, Aina Alegre i CCN Grenoble i Studio Fictif han omplert el Teatre Principal d’Olot amb This is not (an act of love & resistance). Aquest espectacle de dansa i música en directe ha aconseguit crear mons imaginaris al voltant de l’aire i del respirar mitjançant la dansa, la música i el ritme de la parla. Nou intèrprets femenines (cinc ballarines i quatre instrumentistes de vent) han pujat dalt l’escenari per acomiadar el Sismodansa amb un ball entre cossos i una tela sobre la qual han creat una xarxa coreogràfica. 

Ens veiem l’abril vinent amb més Sismògraf, més moviment i més Sismodansa!