Olot vibra amb un Sismògraf que activa cossos, paisatges i complicitats

Olot s’ha posat en moviment. El Sismògraf ha desplegat aquest divendres una jornada intensa que ha travessat la ciutat de punta a punta, connectant paisatge, ciutat i cos.

El projecte Bufadors ha vist la llum al Parc de Pedra Tosca i ha convertit el territori volcànic en escenari viu. Alumnes i artistes han activat el paisatge amb una proposta que oscil·la entre la ciència i la poesia del moviment. L’actuació ha estat la culminació d’un projecte de mediació que durant els darrers mesos han portat a terme alumnes l’INS Bosc de la Coma amb un geòleg i diversos artistes, sota la coordinació d’Albert Grabulosa.

En paral·lel, el festival també ha esdevingut un punt de trobada per a professionals del sector. Sis artistes internacionals del Visiting Artist Programme han visitat el Sismògraf per conèixer-lo i viure’l de primera mà, en una immersió directa en el seu ecosistema artístic. Aquesta mirada externa s’ha complementat amb espais de relació i intercanvi com Sacsejat, no remenat, dinamitzat per Marta Oliveres i Margarida Troguet, una trobada oberta i distesa que reuneix públic, artistes, gestores i premsa al voltant de la conversa, convertint-se en una cita ja imprescindible per compartir experiències, preguntes i complicitats enmig del festival.

A la tarda, la ciutat s’ha anat omplint de gestos. Mans enfangades a Mapa Brut, construint una cartografia col·lectiva en la proposta Mapa brut de Maria Camila Sanjinés. És la tercera proposta que l’artista en aquesta línia que, en les passades edicions de Sismògraf, va presentar el Mapa líquid i el Mapa Caníbal d’Olot.Nick Steur ha conduit un taller (Care to Carry) en què cada participant ha escollit una pedra i han après a dur-la al cap. L’activitat ha seguit amb una caminada pels carrers. Cossos en equilibri, caminant amb una pedra al cap, atents, presents. Mentrestant, un arbre que es desplaça lentament pels carrers amb The Birch Tree Family (Olana Light) recordant-nos la fragilitat del vincle amb la natura.

Mentrestant, altres espais han convidat a aturar-se. A l’Espai Cràter, Job Ramos, l’artista Carta Verda del festival, ha obert un territori híbrid entre imatge, paraula i cos. A la sala El Torín, Irene Vicenta amb Oasi ha ofert un lloc de pausa, un refugi temporal dins el ritme del festival. Al Claustre del Carme hem pogut veure el díptic Notre forêt / Huella, una peça audiovisual i una de dansa que es combinen i que ressonen amb l’Amazònia i les seves memòries.

Al Teatre, han arribat els participants a la Caminada de Nomadics després de tres hores de ruta. Artistes i públic han caminat plegats pels volts d’Olot, passant per indrets tan característics com el Croscat o la Fageda. Un cop al Teatre el públic s’ha assegut a la platea i els artistes han pujat a l’escenari on han interpretat Nomadics, una peça intensa, de cossos en tensió i en transformació, buscant connexió amb la natura i entre ells.

Un dia que ha convertit Olot en un espai porós, obert, on el moviment no només s’observa, sinó que es viu.