Paisatge i cos en moviment en una nova jornada del Sismògraf

El Sismògraf ha continuat aquest dissabte amb una jornada que ha connectat paisatge i cos a través del moviment i la participació.

El dia ha començat als Tossols amb Souvenir, d’Àngels Margarit, una proposta que ha convertit l’entorn natural en una coreografia col·lectiva. A partir de la paraula i la mirada, el públic ha anat construint moviment en un ambient relaxat i connectat amb l’entorn, generant una experiència compartida entre cos i paisatge.

Des d’allà, la Passejada vora riu ha transformat el desplaçament en experiència artística, convidant a habitar el territori des d’una altra perspectiva.

A la pista d’atletisme d’Olot, obra d’RCR Arquitectes, s’ha pogut veure un extracte de Bang bang, de Manuel Roque. La resistència de dos cossos en un entorn natural únic ha fet posar dret gran part del nombrós públic.

A la tarda, l’activitat s’ha traslladat al centre de la ciutat. A la plaça Campdenmàs, la coreografia Lady Garden (Miss High Leg Kick) ha fet xalar petits i grans amb una proposta alegre i distesa a càrrec d’un grup divers d’artistes amb barrets florals.

A la plaça Major, Clam, de la Cia. Fèmut. Hem gaudit (i patit!) amb els equilibris d’aquesta proposta de circ contemporani. Una posada en escena senzilla i unes personalitats properes, combinades amb exercicis acrobàtics de gran dificultat, han fet que el públic connectés al cent per cent.

Aleta, de la Cia. Marc Fernández, ha omplert de gom a gom la plaça d’Esteve Ferrer i les escales de Sant Esteve. L’espectacle ha desplegat un univers visual inspirat en el món casteller, ple de força, amb imatges plàsticament molt treballades que han captivat la mirada i posat a prova el cos amb una dificultat física palesa.

A l’Espai Cràter, la proposta de la Compagnie d’iElles ha capgirat la mirada habitual sobre l’espai escènic, proposant una experiència diferent per al públic, al qual han conduït fins a dalt del volcà Montsacopa.

La tarda acabava amb tot el públic dret, ballant al Firal Petit amb Granotes al cel, aigua a la terra!, de Banda Esfèrica, que han convertit l’espai en una celebració col·lectiva al voltant de la dansa i la comunitat.

S’ha pogut tornar a visitar la instal·lació “Oasis”, d’Irene Vicente, i la seva “activació”. Un espai d’introspecció, contemplatiu i íntim, amb imatges d’una gran bellesa, profundes, exquisidament cuidades i d’una força plàstica captivadora.

Ha tingut lloc una segona edició del taller Care to Carry, de Nick Steur. Un procés de quatre hores que s’inicia amb un treball intern de connexió amb el grup per després traslladar aquesta relació a l’espai públic en un recorregut per la ciutat amb una pedra sostinguda al cap, en un exercici de concentració, equilibri i consciència del cos en diàleg amb l’entorn.

Al vespre, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa s’ha convertit en un “escenari-peixera”. A dins: els ballarins de Manuel Roque (els mateixos de la pista d’atletisme) i, a fora, el públic amb uns auriculars que transmetien la (poca) música i el so rítmic i vibrant dels peus contra el terra. Mentre es feia fosc, hem gaudit d’una coreografia amb un magnetisme hipnòtic i una altíssima exigència física.

La jornada ha culminat amb una proposta de gran format al Teatre Principal d’Olot: WE. Nosaltres i el temps, de Mal Pelo, una peça que posa el focus en el pas del temps, el cos i la memòria.

Després, la Sismoparty amb Ryna DJ Losinformalls. I... a partir d’aquí, això ja pertany a la crònica de cadascú.