Un altre Sismògraf que ens ha passat ballant!

Enmig d’aquest mon tempestuós que ens envolta, la nostra illa, que hem habitat públic i artistes, ciutadanes totes d’aquest planeta que no fa gaire hem pogut admirar de lluny.

Un festival que ha proposat caminar, i en aquest passejar hem festejat: la vida, la dansa, la natura, l’estar i l’estar juntes. I s’han produït moments sorprenents i únics com només els poden generar les arts en viu.

Meravellades del primer cap de setmana, amb l’estrena de Mira i la presentació de Vòrtex de Humanhood, que va acabar amb molta gent al Parc Nou celebrant el benestar i amb el repte de repetir-ho sovint.

Emocionades del Sant Jordi Balla: que tanta gent del món de la dansa, dels i les que la fan, la pensen, l’escriuen, la critiquen, l’acompanyen, la gestionen o l’ensenyen volguessin venir a celebrar aquesta diada tan especial a Olot i a regalar-nos els seus llibres. Va ser un moment irrepetible i màgic. I tot sota la vigilància dels nostre drac particular!

I llavors tres dies intensos, caminats, passejats, festejats, celebrats a la fi. Hem gaudit de petites joies i de grans espectacles, hem fet passejar els adolescents pels bufadors i hem gaudit d’un Parc Nou en Moviment esplendorosament primaveral. L’esclat de la gódua ens ha acompanyat per les caminades volcàniques amb ballarins i ballarines d’arreu d’Europa i el verd intens ens ha embolcallat mentre tossolejàvem (que és un verb que ha inventat l’Àngels Margarit). Hem ballat amb flors per les places, hem passejat amb pedres al cap o acompanyant un bedoll pel centre de la ciutat, i n’hem construït el mapa embrutant-nos les mans. I mentre una granota invocava la pluja, la pluja queia sobre un oasi des d’on passejàvem amb la imaginació. Al mateix temps, alguns intentaven que les pedres dels volcans o els arbres de l’Amazònia ens parlessin, des de les pantalles o des dels cossos.  Cossos que vam veure enfilats molt amunt, amb perxes que pujaven cap al cel sostingudes per altres cossos, amb fons de plaça o de volcà, però igualment ben arrelats. Cossos portats al límit amb una sincronia inimaginable i cossos nous i antics que es fonen en espectacles que gaudim nosaltres, amb els nostres mots errants.

Ha estat molt bonic veure tanta gent, tan diversa, embadalir-se davant d’un gest, d’un moviment o d’una acrobàcia. Ha estat molt bonic veure tantes persones posar el cos a caminar, a passejar pedres, a ballar o a rodolar. Ha estat molt bonic veure tant de moviment, tanta joia! Gràcies a tothom que ho ha fet possible, tant de bo no haguem de continuar ballant les obscuritats del món i es vagin encenent llumetes!

Equip Sismògraf 2026

(*i tota la llum també per a l’Eva i la seva família, que han celebrat amb joia la vida d’en Cristian)