OBLIVION

Oblivion, que en anglès significa oblit, amnistia o perdó, és un lloc de transformació situat entre el dol i el buit, entre el record i el no-res. Oblivion podria ser una imatge del purgatori clàssic, tal i com el descriu Dante a La Divina Comèdia. Un lloc de transició condicionat per la idea del cercle, per l'etern vagar dels cossos, com si el fet de vagar suposés en última instància una mena de deixar anar, una renuncia a tot allò que ens lliga al patiment: records, desitjos, identitat. Vagar, vacare en llatí, significa vagabundejar, flotar, errar, però també estar buit. Oblivion és un camí cada cop més fàcil de recórrer, una dansa d'entropia creixent. Ben mirat, el més enllà i l'oblit podrien ser una mateixa cosa.

La Cia. Silvia Batet és una companyia formada per ballarins, músics i dissenyadors de llum. Van debutar el 2017 i des d'aleshores ja han presentat quatre peces: La doble hélice, Pas de Carla, Iris, Raquel y Goretti, Réquiem i Oblivion. Amb aquesta última, estrenada al Festival Grec 2021, van guanyar el Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2020. La Cia. Silvia Batet ha participat en nombrosos festivals nacionals: Russafa Escènica (València), Ellas Crean (Madrid) i Quinzena Metropolitana de Dansa (Barcelona). A nivell internacional han participat al Florence Dance Festival (Florència), Istanbul Fringe Festival (Istanbul), Prospettiva Danza Teatro (Pàdua) o Quincena de Dansa de Almada (Portugal).

Idea original, direcció i coreografia: Silvia Batet / Interpretació: Marta García, Cristina Reolid, Raquel Romero, Anna Serra, Pere Seda / Música: Sergi Puig / Edició musical: Jose González / Escenografia i il·luminació: Carles Borràs, Sergio Roca / Vestuari: Marta Mas Soldevila / Confecció de las faldilles: Anna Whirling / Producció: Muntsa Roca, Rita Stivala - Anastàtica / Distribució: LANIU / Mirada externa: Anna Rubirola / Vídeo i fotografia: Mila Ércoli

Amb la col·laboració de: Acieloabierto