Plaça Móra
Plaça molt cèntrica popularment coneguda per la Font de l'Àngel, una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una font barroca de dimensions modestes. La font actual no és l’original ja que a inicis del segle XVIII es trobava adossada a la casa de Francesc Ferrer i Clausells, però el 1724, es va traslladar al centre de la plaça, al seu lloc actual. També es va aprofitar la construcció per posar-hi un abeurador. La raó de la col·locació de la figura de l’àngel és desconeguda. Durant les guerres carlines es va destruir la imatge de l’àngel. L’any 1892, durant la reforma de la plaça, es va reconstruir la imatge de l’àngel. També el 1933 es va destruir i reconstruir. Finalment, el 1994 es va substituir la imatge original per una còpia feta per Lluís Colldecarrera Compte.
Altres espais
El Parc Nou és un parc municipal d'Olot creat a la finca Torre Castanys, amb un edifici i jardins modernistes dissenyats per Josep Fontserè que acull actualment les oficines del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el seu centre d'informació. Als jardins s'hi troben arbres forans i boscos naturals de roure pènol i altres arbres i plantes de les rouredes humides. La presència d'aquesta vegetació natural i representativa de la flora autòctona, més algunes espècies amenaçades pròpies del centre d'Europa i rares a Catalunya, va originar la seva transformació en Jardí Botànic. Una de les joies és la roureda monumental amb roures pènols centenaris i altres arbres singulars (freixes, grèvols, aurons...), un vestigi del que devien ser els boscos antics de la zona.
El Teatre Principal d’Olot és un edifici històric situat al cor del Passeig d’en Blay, al centre de la ciutat. Des del 1769 que ja es té notícia d’un teatre de construcció precària en aquest emplaçament. El 1842 se n’inaugura un de nou, d’estructura més estable, però 32 anys més tard queda gairebé tot destruït en un incendi provocat pels escamots d’en Savalls, en la darrera carlinada. Entre el 1877 i el 1887 s’alça el tercer teatre a partir d’un projecte de l’arquitecte Martí Sureda, que estructuralment, encara és l’actual, tot i les periòdiques reformes i adaptacions que s’hi han anat fent. Les darreres obres importants van acabar el 2006 i van aportar un nou edifici de ferro corten que abraça les parets exteriors de la caixa escènica, feta de material volcànic.
El Teatre Principal d’Olot és un teatre a la italiana. És a dir, l’escenari és a una banda i el públic a l’altra. L’espai pel públic té forma de ferradura i està format per una platea i tres pisos. Amb capacitat per a 450 espectadors, també disposa d’una sala d’assaig i del Saló de Descans. És un equipament municipal des del qual l’equip d’arts escèniques treballa en els projectes d’arts vives de la ciutat, des de la programació estable fins als projectes educatius, passant pel Circ a la Plaça o el festival Sismògraf.
La Sala El Torín és un espai polivalent de gairebé mil metres quadrats i un aforament màxim d'unes 700 persones. És una de les principals seus dels esdeveniments culturals de la ciutat. Al llarg de l'any s'hi programen concerts, cicles musicals, xerrades, sessions de ball o festivals com el MOT de literatura i el Sismògraf d'arts vives. Es tracta d’un espai molt versàtil que es pot adaptar segons la naturalesa i les necessitats dels esdeveniments que s’hi duen a terme.
El riu flueix, la ribera l’acompanya i els torrents hi desemboquen. Fluir des de la plataneda, acompanyar des de la ribera i desembocar des del planell, són els motius que decideixen la voluntat de ser del pavelló del Tossols. Una voluntat intrínseca que no pot ser-ne d’altra, la materialització proporcionada i coherent d’una idea.
Can Jombi és una antiga fàbrica de gènere de punt. Actualment és propietat de l’Ajuntament d'Olot i s'utilitza com a seu de la brigada municipal i també com a magatzem de l’ajuntament. El nom prové d'una botiga adossada a la fàbrica que es deia “Can Joan Vi”, dedicada a la venda de vi, i que va ser adquirida per un dels primers propietaris de Can Jombi en una operació d'ampliació de la superfície fabril.
L’Espai Cràter és un centre multidisciplinari que promou el coneixement a l’entorn dels volcans, la ciència i la societat. El nou equipament compta amb una exposició de referència en vulcanologia, totalment interactiva i que utilitza diversos llenguatges expositius. A més de l’àrea expogràfica, l’Espai Cràter disposa de la Sala Magma (que permet acollir una gran varietat d’esdeveniments culturals i d’empresa), l’Aula Bufador (on es desenvolupen principalment les activitats educatives) i la Zona Sísmica (l’espai de treball i punt de documentació).
Espai Cràter és un projecte contemporani que treballa de forma innovadora, experiencial i participativa per abordar els reptes globals que afecten a nivell local. Un equipament de territori que genera valor a la comarca de la Garrotxa, desenvolupant la sostenibilitat econòmica, social i ecològica. Espai Cràter dona la benvinguda a les idees que ajuden a preservar el nostre paisatge, a comprendre el món i a crear una societat millor.
A banda del servei d’informació i préstec de llibres, música i pel·lícules, la Biblioteca Marià Vayreda ofereix un programa d'activitats destinades tant al públic adult com al públic infantil: clubs de lectura, hores del conte, presentacions de llibres, xerrades, exposicions, concerts o propostes de dansa i arts vives. Durant els darrers anys, la biblioteca ha cedit alguns dels seus espais per transformar-los en escenaris del Sismògraf i ha esdevingut una de les seus ineludibles del festival.
El volcà Montsacopa està catalogat com a Espai d’Interès Natural preferent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Reserva Natural Parcial. La gredera és una antiga pedrera de greda explotada entre el segle XVI i els anys seixanta del segle XX. El conjunt de capes que podem observar a la gredera ens ajuden a interpretar com va ser l’erupció. Hi podem observar les capes de lapil·li i blocs producte de l’activitat estromboliana de la primera fase, i les capes de cendres molt més compactades, dipositades pel flux piroclàstic de núvols de gas i materials volcànics a elevada temperatura de l’activitat freatomagmàtica de la segona fase i que va originar el cràter circular.
El Firal Petit és un sector concret del Passeig d'en Blay (Firal) especialment ordenat i concebut per a actes públics de gran format. És un espai situat al cor de la ciutat que acull esdeveniments de tot tipus al llarg de l'any: el mercat a l'aire lliure dels dilluns, diverses fires, concerts... També és un dels escenaris habituals del Sismògraf per la seva proximitat amb el Teatre Principal d'Olot i la idoneïtat d'aquest espai per allotjar propostes d'arts vives.
La Plaça de Braus d’Olot és la més antiga de Catalunya i està catalogada com a bé de protecció patrimonial. Està construïda a la base del volcà Montsacopa i els seus murs són fets de pedra volcànica. Després de la declaració d'Olot com a ciutat antitaurina i l'abolició de qualsevol activitat relacionada amb els braus, aquest espai ha estat destinat a altres activitats no taurines. Les arts vives, la música, el circ i les propostes culturals en general han jugat un paper molt important en els nous usos d'aquest espai.
L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa va ser creat el 1983 arran d’un conveni signat entre l’Ajuntament d’Olot i el Departament de Cultura. Des del 2009 el seu funcionament es basa en un model de cogestió en el qual participen la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa. L’actual seu de l’Arxiu es va inaugurar el 16 de març del 2012. És un edifici de nova factura emplaçat al centre de la ciutat, obra dels arquitectes Joan i Isabel Rodon. L’equipament té una superfície total de 1.735 m2, aplega més de 4.000 metres lineals de documentació i compleix la funció d'arxiu comarcal, arxiu municipal d'Olot i arxiu del Consell Comarcal de la Garrotxa. Conserva 249 fons i col·leccions, de diverses procedències i amb un abast cronològic de 1117 a 2021.
Emplaçada en un entorn natural, aquesta pista d'atletisme permet emfasitzar els valors paisatgístics existents i apropar les curses atlètiques a la natura. La pista s'implanta en una clariana de bosc de roure pènol, en depressió, que queda closa respecte al bosc i del qual reforça la visió. Bosc contigu, bosc a distància i bosc llunyà, són les relacions que s'estableixen entre aquella i aquest i que potencien les grades com a feixes petites o com un talús entre clarianes. L'equipament que la serveix, a més de contenir les dependències funcionals, s'interrelaciona amb el desplegament de murs, talussos i rampes que formalitzen la davallada des de l'accés fins a la pista. És la gran porta cap a les curses, filtre entre el que és urbà i la natura. Porta que és una gran coberta suspesa per dos murs ortogonals, en un dels quals recolza un tancament de vidre per no trencar la continuïtat visual, o per recollir sobre ell el reflex d'un bosc que ha determinat tota l'actuació.
L'espai de les Fonts de Sant Roc és singular. La font millorada per Josep Berga i Boix el 1885 s'ubica en l'antic punt d'abastament d'aigua de la ciutat d'Olot. Es tracta d'una font monumental formada per una paret de carreus de pedra volcànica, amb dos brocs per on emergeix aigua constantment, i sobre la qual es a col·locar el 1974 una decoració amb rajola vidriada amb la figura de Sant Roc. Al seu voltant hi ha un espai preparat per a aplecs i altres actes delimitat per un mur de pedra volcànica als marges del riu. És un dels habituals punts de sortida de les passejades vora el riu Fluvià, un itinerari amb raconades fluvials, fonts, molins, recloses i boscos de ribera.
L’aparcament de l'Escola de Sant Roc és un espai diàfan de més de 1.500 metres quadrats perfectament integrat en l'entorn i amb unes condicions òptimes pels esdeveniments d'arts vives. Per la seva proximitat amb alguns dels escenaris més singulars del Sismògraf (Pista d'atletisme, Els Tossols, Fonts de Sant Roc...), l'aparcament de l'Escola de Sant Roc ha esdevingut un escenari més d'un festival que desplaça una part de la seva programació cap a la perifèria i els entorns naturals.
Aquest cràter de 120 m de diàmetre i 12 m de fondària es troba centrat al cim del con volcànic del volcà Montsacopa. La seva forma de copa és la que dona nom al volcà. Al damunt del marge sud s’hi alça l’església de Sant Francesc i al damunt del marge nord les torres carlines. El cràter circular és producte de l’erupció freatomagmàtica del final de l'erupció, quan el magma va interaccionar amb aigua d’un aqüífer i va provocar una fase eruptiva molt violenta. La depressió del cràter es va formar a causa de l’expulsió i acumulació de piroclasts.
La plaça de l'U d'octubre, antigament anomenada plaça del Teatre, es va rebatejar en commemoració de la jornada del referèndum per la independència de Catalunya del primer d'octubre del 2017.
Aquesta plaça ocupa un ampli espai entre el passeig d'en Blay i el carrer dels Dolors i, per la seva proximitat al Teatre Principal d'Olot, ha esdevingut un dels escenaris habituals del Sismògraf. Enguany, a més d'acollir algunes propostes d'arts vives, serà l'Epicentre del festival, un espai on reposar, conversar, veure instal·lacions o simplement veure passar el temps.
Monument dedicat als defensors de la II República i a tothom qui feu possible la recuperació de la democràcia i la llibertat. El seu autor, Claudi Casanovas, deia que la pena de tants humans no la podem arribar a comprendre, que de fet és invisible.
El monument és un cub de formigó sense ornaments, amb unes ranures obertes a les cantonades que permeten observar-ne l'interior, observar allò visible de l'invisible, una ceràmica colossal de tonalitats vermelles, marrons, verdes, amb molts cantells i fractures cap enfora i endins. És rondant-la que el dolor torna i retorna contínuament.
La Carbonera, situada al baixos del Teatre Principal d'Olot i amb accés directe des de la plaça de l’U d’Octubre, és un espai obert als projectes culturals singulars de la ciutat: festivals d'arts vives, actes literaris, esdeveniments musicals, xerrades, exposicions... El seu ús està orientat a convertir l’espai en un dels centres neuràlgics d’aquest tipus d'esdeveniments a la ciutat. Durant el Sismògraf és sempre un espai de programació i, alhora, un punt de trobada, oci i distensió.
Can Trincheria és una de les cases pairals més importants d’Olot. L’edifici data de finals dels segle XVII, quan Josep de Trincheria, ennoblit pel rei Carles II, s’instal·la a Olot. La família va destacar històricament en el món militar i polític.
La casa s’ha anat transformant i decorant al gust de cada època, però s’han conservat diferents estances que reflecteixen els estils de cada moment. En destaca el pessebre monumental iniciat al segle XIX.
L’any 1980 Can Trincheria va passar a ser una Casa-Museu que depèn del Museu de la Garrotxa i és un dels espais més utilitzats per les diverses exposicions que el Sismògraf ha anat presentant en les successives edicions del festival.
L'Orfeó Popular Olotí és una entitat socio cultural nascuda a Olot el 1904. En el moment de la creació de l’Orfeó no es volia seguir cap línia política. Una societat en què els seus participants era gent del poble, tothom hi tenia cabuda. És per aquest motiu que l’entitat porta el nom de popular. Actualment, l’Orfeó continua amb una línia apolítica i aconfessional, estant, així, oberta a tothom i essent una referència cultural per a la ciutat d’Olot. Teatre, cant coral, conferències, concerts, exposicions, fotografia, cinema, festes, sortides, seu d'altres entitats, participació ciutadana, son entre altres, les activitats que si fan. Disposa d'un teatre, de cafeteria i restaurant, de sales d'assaig i reunions, així com dos espais per a exposicions.
Pim Pam Pum Foc és una entitat que es dedica des del 1985 a la realització de correfocs i espectacles de carrer. Els inicis de Pim Pam Pum Foc es remunten a l'estiu de 1985, quan una colla d'amics decideixen organitzar un espectacle de foc per les Festes del Tura d'Olot. Des d'aleshores s'han anat professionalitzant, participant en esdeveniments com la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 o diversos festivals d'àmbit nacional i internacional.
La missió del Museu de la Garrotxa és la d’explicar i donar a conèixer el patrimoni artístic en relació amb la història social i industrial de la comarca de la Garrotxa. El Museu té l’eix vertebrador en la creació de l’Escola de Dibuix d’Olot l’any 1783 i la seva història posterior, que permet conèixer autors i corrents artístics tan destacats com són el paisatgisme de l’escola d’Olot amb Joaquim Vayreda, Marià Vayreda i Josep Berga i Boix, el modernisme amb Miquel Blay i el quadre La càrrega de Ramon Casas o el noucentisme de la mà de Josep Clarà i Francesc Vayreda.
El Passeig d'en Blay d’Olot, o més conegut popularment com el Firal, és una de les zones més emblemàtiques del centre de la ciutat. Es tracta d'un passeig situat al cor de la ciutat que acull esdeveniments de tot tipus al llarg de l'any: el mercat a l'aire lliure dels dilluns, diverses fires de proximitat i artesania, sardanes, actes de festa major, la diada de Sant Jordi, la cavalcada de Reis... I a més a més, ha sigut des de sempre un dels punts neuràlgics del Sismògraf perquè és on s'ubica el Teatre Principal d'Olot.
Santa Magdalena és una capella a la ciutat d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local. Hi ha dades històriques sobre l'existència d'una capella al segle XV, però l'actual data de 1935. La façana de pedra, amb llinda de 1770, pertanyia a una capella anterior. En el transcurs del temps aquesta esglesiola ha estat modificada en diverses ocasions. Al seu interior s'hi venera una talla de Santa Maria Magdalena, pintada en època recent, dels segles XVII-XVIII.
La Plaça Major es va construir a partir del segle XV i és de planta renaixentista. Al centre hi ha gravat l’escut d’Olot i referències a la Faràndula olotina, una obra de l’artista olotí Quim Domene.El lloc d’Olot s’esmenta per primera vegada en la història l’any 872 en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d’Aguja que preveia l’aprofitament d’un extens territori, que comprenia bona part de l’actual Alta Garrotxa.
L’església de Sant Francesc va ser construïda el 1814, en finalitzar la guerra del francès, en honor de la miraculosa imatge del Sant Crist. L’edifici es bastí sobre un antic recinte militar que hi havia a la part més elevada del volcà Monsacopa i del qual encara en queden restes visibles a l’entorn. És un edifici que fa honor a la austeritat franciscana, fet que el despulla d’ornamentacions supèrflues. Destaca de la seva silueta el campanar de torre.
El Parc de les Móres d'Olot és un dels parcs urbans més grans de la ciutat. Es troba just al costat del riu Fluvià envoltat d’arbres i camins. És un lloc molt transitat per vianants i ciclistes i disposa d'una zona amb gronxadors i un espai de cal·listènia amb aparells per poder-se mantenir en forma. Un gran espai natural on gaudir de la verdor i ombra a l'estiu i la catifa de fulles a la tardor. Molt a prop teniu la zona dels Aiguamolls de la Moixina.
El Cementiri Municipal d'Olot, al peu de les grederes del volcà Montsacopa, es va inaugurar el 20 d'agost de 1821.
El cementiri olotí constava aleshores d'un únic recinte. Dels tres quadrilong escalonats actuals, inicialment només existia el primer i l'entrada que encara es conserva.
La bellesa de les sepultures del segon recinte encara avui captiva el visitant i configura la identitat més potent de la necròpolis. S'hi poden trobar principalment les obres de l'escultor Celestí Devesa, Josep Llimona, Josep Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés, entre d'altres.
Can Vayreda és un edifici a la ciutat d'Olot catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arquitectura pairal de mitjans del segle XVIII amb una última reforma a mitjans de segle XIX d’estil neogòtic, on s’instal·là la família Vayreda. Casa entre mitgeres. Consta de baixos modificats per albergar-hi locals comercials i tres pisos superiors. La porta principal està ubicada al costat esquerre de l'edifici i disposa d'una àmplia reixa de ventilació. Els pisos superiors tenen balcons sostinguts, els del primer amb mènsules de cap de dona modernista i els superiors amb mènsules decorades amb fullatges estilitzats.
El Claustre de l'antic Convent del Carme d'Olot és una obra del 1603 bastida pel mestre Llàtzer Cisterna. Es considera un dels monuments més importants del renaixement català. Actualment forma part de l'Escola d'Art d'Olot.
L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) va ser creat l’any 1983 arran d’un conveni signat entre l’Ajuntament d’Olot i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 16 de març de 2012 es va inaugurar la nova seu, un edifici de nova factura emplaçat al puig del Roser, obra dels arquitectes Joan i Isabel Rodon.
L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa custodia el fons municipal d’Olot (des del segle XVI), els prop de cinc mil protocols de les diverses notaries del districte d’Olot (des del segle XIII) i diversos fons institucionals, d’associacions, patrimonials, eclesiàstics, d’empreses i de particulars de la comarca. També conserva algunes col·leccions documentals (efímers i cartells) i més de 120.000 imatges, i disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa.
Mirador sobre el riu Fluvià dissenyat pels arquitectes Eduard Callís i Guillem Moliner, consistent en una estructura metàl·lica amb forma d’octàgon cilíndric de 6 metres d’altura, connectada al carrer de Sant Miquel per una passarel·la. El mirador és a 7 metres sobre el nivell del riu i es recolza sobre una columna. Forma part d'un projecte de reforma del passeig fluvial.
El bosc de can Serra, conegut també com el bosc de Salvador Grau, creix sobre la colada de lava del volcà de Puig Jordà, al terme municipal de les Preses, i dins dins l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A través d’aquest bosc transcorre un itinerari forestal terapèutic que té com a objectiu posar a la pràctica la reconnexió personal amb la natura a partir d’una passejada pel bosc madur. El recorregut, entremig de parets seques, artigues i cabanes, s’envolta d’una magnífica roureda de roure pènol, amb freixes, aurons, blades, faigs i d’altres caducifolis.
L'Espai Cooperatiu del Nucli Antic se situa a la planta baixa de la Casa Serra o Casa dels Nassos, un edifici d'Olot protegit com a bé cultural d'interès local. És, sens dubte, el millor exemple d'arquitectura racionalista d'Olot. D'una banda, per la utilització dels recursos arquitectònics més típics de l'estil, com les finestres corregudes horitzontals, les baranes d'estil vaixell i la manca d'ornamentació. Per altra banda, per presentar un tipus de planta relativament insòlit amb la disposició de successius voladissos en diagonal respecte l'alineació del carrer.
Als baixos d'aquest edifici s'hi allotja la seu de la Delegació de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El projecte de regeneració del nucli antic, impulsat per l’Ajuntament d’Olot i liderat per l’arquitecta Itziar González, compartirà instal·lacions amb el COAC per tal de sumar esforços en la transformació i rehabilitació del Nucli Antic d’Olot.
L'estació d'Olot és l'estació terminal de l'antic carrilet de Girona a Olot. Ha estat protegida com a bé cultural d'interès local.
És un edifici de planta rectangular amb utilització d’ornaments propis típics de les estacions de tren. Pertanyia a la línia de tren que anava d’Olot a Girona des del 1911 al 1969, any en què se suprimeix el carrilet perquè no era rendible. Actualment hi ha l’Escola d’Adults.
El Castell Sespasa, o Castell de s'Espasa, pertany al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) i és un indret declarat bé cultural d'interès nacional. S'hi conserven restes de murs situades al cim d'unes altes roques verticals damunt la Gorja d'en Roca, proper al poble de Sadernes. Es dedueix que mai va ser una fortalesa sinó, únicament, un petit reducte fortificat on hi havia destacats alguns homes per tal de vigilar el pas vers les terres de Sant Aniol i Bassegoda i d'ací a França.
El Parc de Pedra Tosca, situat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és un indret de petits conreus amb una elevada densitat de cabanes de paret seca, tossols i bufadors d’aire fred, separats per un laberint de murs de paret seca. Aquests petits conreus es troben situats damunt de la colada de lava que el volcà del Puig Jordà va emetre fa uns 17.000 anys. L’artigatge que va provocar que es passés d’un bosc de roure pènol a conreus es va donar arrel de la desamortització de Mendizabal on els terrenys de l’església passaren a mans d’habitants del territori que el transformaren.
La delicada combinació d’intervencions per restaurar i recuperar el paisatge va fer que el projecte de restauració del Parc de Pedra Seca guanyés el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba per la intervenció realitzada per l’equip d’arquitectes RCR-Arquitectes (2003).
El Centre Cultural els Catòlics d'Olot és una associació cultural involucrada en acostar la cultura a l'entorn de la capital garrotxina. És l'encarregada d'organitzar un dels actes més importants d'Olot des de fa més de 70 anys: el Campament i la Cavalcada Rei
Estació inaugurada el 2008, situada molt a prop del centre d'Olot i ben comunicada. És un punt neuràlgic de transport que connecta la capital de la Garrotxa amb altres municipis de la comarca i també amb les principals connexions de mobilitat amb la resta de Catalunya. L'estació d'autobusos d'Olot presenta una estructura arquitectònica contemporània dotada d'una zona coberta per pèrgoles i una altra tancada, que alberga les taquilles, els lavabos i el bar-cafeteria. En una comarca sense tren, com la Garrotxa, aquesta estació d'autobusos actua com a centre neuràlgic de transport públic.
