Sismògraf 2015, dia 3

Després de la frenètica activitat de dissabte, la perspectiva d’un diumenge amb un ritme més pausat va ser ben rebuda pels assistents a Sismògraf 2015. Tanmateix, les propostes només van ser menors en quantitat, però mai en intensitat, amb quatre impactants espectacles en l’Itinerari de Dansa al Parc Nou diumenge al matí, amb la senzilla i enginyosa bellesa de Trànsit de Muralla 15 a la tarda, i amb el final de festa multitudinari de The Dancer Music Box d’Antigua i Barbuda.  Diumenge al matí ens vam llevar ja cansats, després de l’esgotadora oferta de propostes de la vetlla. Per sort, la meteorologia acompanyava, i l’organització va respirar alleugerida en veure que l’Itinerari, una de les activitats estrella del festival, es podria fer on estava previst: el Parc Nou d’Olot. Per als nous seguidors de Sismògraf, aquest escenari va ser una sorpresa especialment agradable: després de dos dies passejant entre carrerons, Firal i Torín, deixar la ciutat enrere i poder gaudir d’un parc excepcional amb aquell dia radiant de primavera ja era en si mateix una experiència difícilment millorable. Si a aquest ambient de felicitat general propiciat pel bon temps i pel festival gairebé ja enllestit hi sumem les quatre propostes que van integrar l’Itinerari de Dansa al Parc Nou, l’experiència es converteix en inoblidable. caption id="attachment_12893" align="alignleft" width="300" (c) Martí Albesa/caption Els primers a actuar van ser el trio Lasala, que amb la seva elegant blancor van oferir un Lauesku intens i hipnotitzant. Després el torn va ser per a la inimitable Fabritia d’Intino, que es va enfilar a la taula de pícnic de vora la font, com una gogó de discoteca, i va aconseguir la complicitat del públic amb els missatges que, literalment, els llançava. A continuació, Joan Català, vell conegut de Sismògraf, i Roser Tutusaus, a qui també havíem pogut veure als Capricis durant el cap de setmana, van protagonitzar un duet trepidant que va acabar en un intent de col·laboració entre públic i ballarins, poc reeixit però molt aplaudit. Finalment, tot el públic es va tornar a desplaçar al lloc d’inici per veure el duet Physical Momentum Project, una bellíssima i intensa coreografia interpretada sota l’amenaça permanent de la pluja, que molt apropiadament va acompanyar els ballarins en els melancòlics minuts finals de la peça. Malgrat la mullena, els espectadors, absorts davant de la força del moviment dels dos nois, es van negar a bellugar, i no va ser fins que la música va haver acabat i va desaparèixer l’encís de Postskriptum que tothom es va afanyar a buscar aixopluc, amb el desig que la pluja també respectés l’espectacle de la tarda. caption id="attachment_12894" align="alignleft" width="300" (c) Martí Albesa/caption I els déus de la dansa ens van ser propicis, perquè efectivament els núvols van escampar just quan la ballarina de The Dancer Music Box va començar a rodar. Abans, a les cinc, Muralla 15 havia presentat al Teatre la seva senzilla però evocadora combinació de dansa i jocs audiovisuals, Trànsit. El públic d’aquest espectacle es va sumar als centenars d’espectadors que s’havien acostat a la plaça del Teatre per comprovar si la ballarina desafiaria –i, finalment, venceria– la pluja. Així va ser: la figura gegantina, amb el seguici d’alumnes de l’escola de ball Àrea d’Olot, va anar avançant en cercavila pel Firalet fins a arribar al capdamunt del Firal, on una última interpretació de les ballarines –la gegantina i les aprenents– va posar fi a un cap de setmana en què Sismògraf s’ha fet gran, ha envaït tot Olot i ha atret milers d’espectadors i professionals amb ganes de veure dansa, de conèixer noves propostes, d’establir nous contactes, i, especialment, de fer tot això en una ciutat com la nostra, dotada d’unes dimensions humanes i assequibles que no fan ombra al que s’hi representa, sinó que ho posen en valor i hi donen rellevància.