Ens retrobem a la tardor

Hem caminat la ciutat i els seus contorns de nit amb els Marsala, trobant aquest fràgil espai fronterer entre allò urbà i allò natural, encantant-nos en arquitectures que s’emmirallen al riu o en trossets de verd que emergeixen de l’asfalt. Hem construït una petita comunitat que avança junta o esponjada, depenent del moment de nit que travessem, però que comparteix. Una galeta, un poema, un so gravat en aquesta nit diferent. Un orquestra feta de sons de la nit d’Olot. I una flor de foc dalt del Montsacopa. I surt el sol. I tanquem així, desvetllades, cansades, atentes, emocionades, aquest primer cicle del nou Sismògraf verd, amb aquesta rèplica, abans d’endinsar-nos en un estiu que s’endevina calorós. Ens esperen festivals de totes mides i escampats per tot arreu, on descobrirem creadors i creadores que ens il·lusionaran, que imaginarem en espais concrets de la nostra ciutat o que ens proposaran portar-hi les seves preguntes, les seves conquestes, però que de ben segur que travessaran els nostres esperits emocionant-los com un viatge al cor de la nit.

Ens retrobem a la tardor.