Un ramat d'eugues ha passat per les nostres ciutats

En els darrers mesos un ramat d’eugues ha passat per les nostres ciutats. Ha galopat pels carrers i carrerons i ha pasturat a les places. Els qui ens l’hem trobat, hem observat en silenci. Hem admirat els moviments elegants, mansos, a vegades atacats de les eugues, i ens han encisat els seus pelatges castanys, negres i platejats. Emocionades, l’hem seguit i l’hem protegit. Ens hi hem emmirallat, perquè la seva història és la nostra història: estar als carrers de les nostres ciutats com a euga, com a dona, reivindicar la nostra presència -galopant, pasturant, descansant-, és un acte de coratge i vulnerabilitat. Si un dia us les trobeu en tombar la cantonada, sapigueu que us hi podeu afegir. Que podeu cavalcar la ciutat amb elles, que seguiran caminant fins a trobar la propera capital estrangera, el proper rei que aguaita des del seu cavall de bronze, i que allà també esdevindran un monument viu que celebra el poder i les imatges del cos femení.

El Sismògraf ja porta temps acompanyant-les i ho seguirà fent. Celebrem que Figueres es Mou i el Moujuïc hagin volgut acollir-les als seus carrers, rambles, baluards i patis d’armes. Aquesta propera primavera, quan faci un any que troten, podrem veure una exposició a Estocolm que recollirà el seu pas per vàries ciutats europees, des de Praga fins a Oslo passant per Berlin, Amsterdam i Vilnius. Sapigueu que aquest ramat nòmada seguirà canviant el paisatge urbà allà on sigui que pasturi. Sapigueu que podeu ser eugues i que podeu formar part d’aquesta manada urbana només essent, només estant.