El festival acaba posant moviment al Parc Nou

Avui diumenge 16 d’abril ha estat l’últim dia de festival. Ens hem acomiadat del moviment, la dansa, el cos i les arts vives amb una proposta ja molt consolidada del festival: el Parc Nou en Moviment, un itinerari d’arts vives dedicat sobretot a la dansa contemporània. El sol i el bon temps ens ha acompanyat i, en aquesta edició, quatre companyies han presentat les seves peces en aquest indret natural i singular d’Olot.

Hem pogut gaudir de l’actuació Efecto Siam del Colectivo Sin Par, un espectacle de dansa contemporània que ha volgut explorar la naturalesa de la unió física entre dues persones mitjançant un debat mut. Amb una proposta poètica, agradable, fins i tot hipnòtica, Efecto Siam ha aconseguit banyar de bellesa allò que podria haver sigut monstruós.  

La Cia. Elías Aguirre ens ha ofert l’espectacle Flowerheads, una peça de dansa contemporània que pretenia connectar-nos amb el plaer d’allò efímer i amb la fragilitat dels ecosistemes. Tres personatges barrocs han ocupat l’espai escènic per simbolitzar un ecosistema d’equilibri fluctuant on insectes, flors, amfibis, peixos i tota mena de criatures han pres vida a través dels moviments dels intèrprets.

Haatik ha presentat la seva performance Ur, una al·legoria a favor de l’economia sostenible. La peça s’ha mostrat com un viatge creatiu que ha abordat temes com el treball en cadena, la construcció de casa, del propi cos i d’un mateix, entre confessions que han emocionat, alegrat, fet enfadar i fet reflexionar.

El matí ha acabat amb l’actuació de Kiko López / Héctor Plaza. Lo que los árboles no cuentan ha resultat ser una peça de dansa que ha posat la mirada en els arbres i la natura, establint comparacions contínuament amb els humans (els arbres poden crear també un món interior?) i reflexionant sobre els punts en comú que tenim arbres i persones com a éssers vius.