Erupcions 2023

Què és una natura morta al segle XXI? Des de significacions esotèriques o religioses de l’edat mitjana fins a espais on experimentar en composició en els corrents de les primeres avantguardes, la natura morta ha estat un format on explicar el temps i el context social de cada època. Acumulacions d’objectes que ens remeten a les vanitas de l’hiperconsumisme de la nostra època, dels objectes fets amb el rebuig contemporani o a l’estètica del bodegó, amb tots els seus clarobscurs.

Com des de les arts vives en confrontem amb allò no viu, amb la terra o amb els minerals, per exemple. Com intentem sortir del confort antropocèntric per viure d’una altra manera al món. Com mirem a l’espai des del nostre planeta, més enllà d’usos comercials o militaritzats? Com construïm una geopoètica del nostre entorn?

Dominació o cooperació amb el regne vegetal? La intel·ligència emergent de les plantes ens pot donar pistes sobre com millorar la relació amb els altres humans, com comunicar-nos-hi, com cooperar... I com des de l’àmbit artístic fem propostes per a superar l’utilitarisme amb el que tradicionalment hem abusat de les plantes (i que comporta explotació, extinció, capitalisme..) per proposar nous formats relacionals.

Com ens relacionem amb la resta d’espècies del nostre planeta? Hi hem de crear necessàriament relacions d’afecte? I amb les espècies que no senten? Podem produir art humà per a espècies no humanes? En el post-humanisme que vivim, deixem de ser subjectes per a esdevenir un cúmul de relacions?